En un clic

Robert Frank deia que allò important era captar el què passava desaparcebut. Fotografiar és això: enquadrar la realitat. Una realitat que, a vegades, de tan veure-la ens resulta monòtona, poc màgica. Les fotografies tenen la facultat de dotar de valor els moments, de crear memòria, de fer que allò que passa i que és efímer, acabi quedant per sempre.

dilluns, 1 de novembre del 2010

La felicitat no és completa sense...


... un cactus i una cadira
Publicat per Isabel a 10:09 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Dades personals

Isabel
Les persones no es coneixen amb un cop d'ull. Les aparences només son això, el què es veu a simple vist. Les persones són el que pensen, el què diuen i a vegades... el què callen!
Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

  • ►  2011 (1)
    • ►  de novembre (1)
  • ▼  2010 (5)
    • ▼  de novembre (1)
      • La felicitat no és completa sense...
    • ►  de setembre (1)
    • ►  de juliol (3)
Tema Simple. Imatges del tema creades per enjoynz. Amb la tecnologia de Blogger.